|
Aprenentatge del valencià i integració, col·laboració entre autoctons i immigrats
S'acaba de publicar un llibre sobre una temàtica molt important: l'aprenentatge del valencià entre els immigrats. Com que els autors del llibre no són gens elitistes, han adoptat un punt de vista humà i solidari: han presentat l'aprenentatge del valencià al costat de l'objectiu de conéixer la societat valenciana i la voluntat de ser un valencià més.
De fet, el llibre narra el viatge d'unes persones (en part autòctones i en part immigrades) per diverses comarques valencianes a fi de conéixer més bé la societat on viuen.
Però comencem pel principi. El llibre Coneguem les nostres terres està estructurat en deu unitats didàctiques, profusament il·lustrades. Els personatges són deu jóvens, tres autòctons i set originaris de fora.
Amb dos monitors (l'u autòcton i l'altre immigrat), fan un viatge pel Maestrat i els Ports de Morella, per la Plana, per la Ribera, per la Plana de Requena i Utiel, per la Marina, per Alacant i Elx, per la regió d'Alcoi i, finalment, per la ciutat de València, on viuen. Cada unitat didàctica narra una part del viatge i va seguida per un vocabulari i per unes activitats sobre la lectura a fi que els estudiants aprofundixquen en la comprensió de la lectura i en l'assimilació de paraules i de construccions del valencià. A més de geografia, els lectors aprenen història de les poblacions visitades, així com festes, tradicions, gastronomia i més factors culturals. També hi ha solidaritat entre els protagonistes, com ara quan ajuden a una jove que, encara que està com un fideu, té la mania d'estar grossa.
El llibre no serà útil només per als valencians nouvinguts. És sabut que els valencians coneixem poc el nostre territori: com són i com parlen en cada una de les nostres comarques. Eixa deficiència justifica que, en aquells instituts valencians que es decidixquen a donar el llibre, les activitats resultants també seran útils per als alumnes autòctons.
A més, el fet que els personatges siguen en part autòctons i en part nouvinguts ajudarà als alumnes autòctons a interessar-se per la integració d'aquells alumnes que són fills de pares que han vingut a treballar a alguna població valenciana. En definitiva, el llibre que comentem és tan útil per a uns com per a altres, no debades no es pot fer una bona integració social de les persones nouvingudes si no hi ha una voluntat positiva i activa per les dos bandes: els immigrats han de voler integrar-se; i, els autòctons, hem de facilitar activament la integració, cosa que exigix (entre altres coses) interés i respecte pels nouvinguts. Els mateixos motius que acabem de descriure comporten que el llibre també s'hauria de donar i treballar en les escoles d'adults.
Cal destacar que l'obra Coneguem les nostres terres també és molt positiva per la manera d'enfocar el tema. Així, hi ha molt de respecte per les variacions internes dins de la societat valenciana, cosa que va unida a la consideració de les diverses maneres de voler la societat valenciana del futur. Un poble no es pot recuperar si no hi ha una base compartida per tots i uns objectius comuns a totes les forces polítiques (o com a mínim a la major part). Justament per eixa necessitat, encara que el coordinador de l'obra és progressista i d'esquerres, els autors no descriuen el país que ells voldrien que hi haguera. També eviten el sectarisme i les afirmacions que es podrien prendre com a un menyspreu d'algun dels partits polítics majoritaris. El llibre supedita les preferències individuals a les necessitats de la societat valenciana, cosa que va unida a una actuació purament positiva, sense negar a ningú ni anar contra ningú. Com a conseqüència d'eixa mirada ampla i prudent, els autors busquen una manera de presentar la societat valenciana que siga identificadora i assumible per a la majoria de valencians.
En definitiva, l'objectiu que ens hauríem de marcar els uns i els altres és reeditar i eixamplar l'acord social que hi hagué en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un acord que, ara, hauríem de ser capaços d'aplicar a accions que afavorixquen l'ús social del valencià i que, simultàniament, incrementen el sentiment i la voluntat de ser valencians.
No cal dir que, eixa simbiosi del valencià i de la valencianitat, potenciaria tant la societat com la llengua. Un poble no pot existir si no té voluntat de ser i de dirigir la seua societat, cosa que dóna sentit a l'existència de la Generalitat; i, el fet de conéixer i estimar el valencià, fa créixer fàcilment el sentiment de ser valencià. Pel que fa a l'ús social de la llengua pròpia dels valencians, difícilment es recuperarà l'ús públic si la majoria dels valencians no ens sentim valencians i, en eixa identitat, el valencià és un factor important.
Abelard Saragossà (Universitat de València)
El Llibre: Coneguem les nostres terres. Autors: Josep Lluís Doménech Zornosa (coordinador de l'obra i membre de l'AVL), Maria Pilar Doménech Rodríguez (professora de valencià) i Jesús Huguet Enguita (dibuixant), Editora: Conselleria de Solidaritat i Ciutadana de la Generalitat Valenciana, 2010. Pàgines: 151
|
